Desconnectar del món real, del ritme angoixós de vida,és vital per a la bona salut. I podem fer-ho simplement prenent seient en el sofà i gaudint d'una bona pel·lícula. Per això, nosaltres, us proposem una per a gaudir d'un poc de plaure i descans.
La soledat, la incomunicació, la fragilitat de l'existència humana marquen la primera meitat —Morir— d'aquesta pel·lícula. En ella es descriuen, sense connexió entre si, amb creixent cruesa visual i en blanc i negre, les morts de set personatges amb forts conflictes dramàtics: un director de cinema en crisi creativa que relata a la seva esposa una genial idea de guió; un heroïnòman que menysprea la desesperada ajuda que li ofereix la seva germana; una nena que s'ofega mentre discuteix amb la seva possessiva mare; un malalt que no arriba al botó d'alarma de la seva habitació d'hospital; una dona alcohòlica i boja que creu veure els fantasmes dels seus pares i simula llargues converses telefòniques; un jove motorista que és atropellat per una policia ansiosa d'acció; i un executiu que s'enfronta amb un irònic assassí a sou. En la segona meitat —No morir—, el color irromp amb força on s'embasten cap a enrere les anteriors històries, partint d'un final feliç de totes elles, la qual cosa permet explorar les conseqüències de la solidaritat.
La pel·lícula s'assenta en dues idees atractives: sempre tenim una segona oportunitat i "per ajudar a la gent cal ficar-se en la merda".
Una molt bona pel·lícula que et fica en l'interior dels personatges.
Una molt bona pel·lícula que et fica en l'interior dels personatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada